plan financiación restaurante

En aquest apartat tractarem d’explicar quins són els diferents mecanismes que tenim per a poder finançar la nostra inversió, per a poder pagar el que necessitem per a iniciar i posar en marxa el nostre restaurant.

Amb tot, abans de començar he de preguntar-me el següent:

De quants diners disposo? Qui pot ajudar-me o deixar-me els diners que necessito per a muntar el meu restaurant? Com puc finançar la inversió?

Bé, la procedència dels recursos és molt important. Poden ser recursos propis o externs, entenent com a tals tant si procedeixen de la teva família o amics com si els concedeix el banc.

Si es tracta de diners prestats o facilitats per la família o els amics, cal tenir molta cura… podries perdre els diners i els amics! Per descomptat, aquests diners “propers” sempre són una solució a l’abast, però has de procurar no hipotecar pares o germans, que et deixen els diners amb tota la seva bona voluntat.

Com hem dit, pot ser que els diners provinguin de socis. Aquests poden ser simplement socis capitalistes, és a dir, que inverteixin els diners sense implicar-se en el concepte del projecte, ni en el seu desenvolupament ni orientació. El teu soci (o socis) pot treballar amb tu, i en aquest cas sempre cal tenir en compte que com més siguin, més s’hauran de repartir els beneficis.

Finalment, pots sol•licitar que un banc et concedeixi uns diners per a muntar el negoci. Per això hauràs de presentar un model de pla de negoci, tan realista com sigui possible, que pugui comunicar i convèncer els qui et facilitaran els recursos necessaris per a muntar-lo. En certa manera, un banc no deixa de ser un soci capitalista, al qual també hauràs de retornar els diners, com a qualsevol altre soci, ja que poques vegades s’inverteix en un negoci a fons perdut.

En conclusió, hi ha tres alternatives per a finançar un negoci des del punt de vista de qui aporta els diners:

 

  1. L’emprenedor: la persona que té la idea és capaç d’aportar els diners suficients per a començar el negoci.
  2. Els socis: es pot formar una societat on cada membre aporta una quantitat a l’empresa.
  3. Els bancs (o altres creditors): algú extern a l’empresa proveeix els diners necessaris requerits a canvi de la seva devolució, més el pagament d’un interès. Normalment és amb alguna garantia personal o material de la devolució del principal.

 

Per tot això, abans de continuar amb les possibilitats de finançament hem de determinar, com hem assenyalat en les primeres pàgines d’aquest capítol: quant em costa muntar el restaurant? Aquesta és la xifra que s’ha de finançar.

Per a encarar aquest tema cal saber:

 

  • En primer lloc, quants recursos tinc, generalment com a conseqüència d’haver estalviat uns diners.
  • En segon lloc, suposant que jo no tingués suficients recursos propis, puc assabentar-me
    de quants recursos tenen les persones del meu entorn més proper, i de quant podria disposar jo.
  • En tercer lloc, en cas que no pugui comptar
    amb les dues opcions anteriors, puc acudir
    a un banc.
  • En últim terme, en cas que el banc no pogués facilitar-me els diners necessaris, hi ha la possibilitat, com hem assenyalat més amunt, d’associar-se.

 

A partir d’una valoració d’aquests factors, hauràs de decidir-te per un tipus de finançament o un altre, sempre que algun d’aquests s’ajusti i sigui suficient.

D’altra banda, a l’hora de preveure el total de diners que necessitaràs, has de pensar que et caldrà una mitjana de sis mesos per a muntar el restaurant. Per això has d’anar amb molta cura amb els càlculs, i com ja hem assenyalat, incloure en la inversió els mesos que hauràs de viure sense els ingressos que potser ja no perceps per haver deixat la feina anterior.

En qualsevol cas, és important que, encara que els teus socis siguin familiars o amics, sempre es firmi un acord.

Començarem per aclarir una sèrie de conceptes de manera que el llenguatge no sigui un impediment per a entendre el significat dels apartats.
El passiu d’una empresa són els deutes que té l’empresa. S’hi recullen les obligacions de pagament que té, i representa el que es deu a tercers: pagaments a bancs, salaris, proveïdors, impostos…

Per a classificar els passius, podem diferenciar-los entre:

 

  • Passiu no exigible, patrimoni net, recursos o fons propis: són els fons que dipositen els “propietaris” de l’empresa i els diners de benefici de l’empresa que reinvertim en la mateixa empresa. Aquests diners tenen una obligatorietat per a ser retornats, i ningú no els pot exigir.
  • Passiu exigible: són els deutes que té l’empresa enfront de tercers i obligatòriament han de retornar-se. Els creditors habituals solen ser: proveïdors, bancs o altres. Dins d’aquest apartat trobem dues tipologies:
    • Exigible a llarg termini: deutes que vencen en un període superior a un any.
    • Exigible a curt termini: deutes que vencen en un període inferior a un any.

 

Com hem dit anteriorment, hi ha tres alternatives per al finançament d’un negoci des del punt de vista de qui aporta els diners:

 

  1. Emprenedor: la persona que té la idea és capaç d’aportar els diners suficients per a començar el negoci.
  2. Socis: es pot formar una societat on cada membre aporta una quantitat a l’empresa.
  3. Bancs (o altres creditors): algú extern a l’empresa proveeix els diners necessaris i en requereix, a canvi, la devolució més el pagament d’algun interès.

 

En els dos primers casos, els fons aportats per l’emprenedor o pels socis aniran directament al concepte de Patrimoni net. En el tercer cas, els diners es col•locaran en l’apartat d’Exigible, a curt o llarg termini en funció dels períodes de devolució.

En la majoria dels casos s’utilitza una fórmula mixta de finançament per a cobrir les necessitats de l’empresa que volem muntar i, en aquest cas, tindrem una part del passiu com a recursos propis, una altra com a exigible a llarg termini i la resta com a exigible a curt termini.