Continuant amb el post anterior, en el finançament d’empreses no hi ha una fórmula màgica que puguem aplicar perquè tot funcioni a la perfecció sobre el balanç entre el patrimoni, l’exigible a llarg i l’exigible a curt que hàgim de tenir, però sí que hi podem fer algunes recomanacions.

Començarem per la classificació segons l’origen d’aquest finançament:

Patrimoni net

Són els recursos propis que els propietaris de l’empresa han invertit en el seu negoci o que han generat durant els períodes anteriors d’explotació.

És, sens dubte, la millor manera de finançament de qualsevol empresa, ja que no existeix obligació de retornar-se. A més és important que hi hagi una part important de finançament en aquest apartat, perquè mostrarà als ulls de tercers (sobretot dels bancs si necessitem més finançament) que els propietaris de l’empresa hi estan compromesos i inverteixen el propi patrimoni.

Com més grans siguin els fons propis d’una empresa, millor es considera la seva solvència.

El capital inicial constitueix una garantia enfront dels creditors, i encara que pugui ser el mínim exigible per llei (3.006 € per a una societat limitada), la prudència recomana que la quantitat de recursos propis sigui de vora el 50% del passiu total.

Capital

Són els diners que els socis aporten al negoci. El percentatge de capital que aporti cada soci atorgarà el percentatge d’accions que tindrà dins de la companyia.

Subvencions i donacions

Són aportacions que podem sol•licitar o rebre de tercers sense que hi hagi un compromís de devolució.

Reserves

Són els diners que els propietaris de l’empresa decideixen reinvertir en l’empresa i que provenen dels beneficis obtinguts en els exercicis anteriors. De vegades la llei exigeix que hi hagi una quantitat en aquest apartat per a fer front a obligacions futures.

Passiu no corrent

Es tracta dels fons que hem sol•licitat a tercers (en general seran els bancs) i que tenen una obligatorietat de ser retornats en un termini superior a 1 any. Aquest tipus de finançament s’hauria d’utilitzar per a finançar els actius que perduren més en el temps (terrenys, maquinària, reformes, instal•lacions…).

Préstecs a l/t

Son els crèdits que concedeixen els bancs per a quantitats importants. Molt cops els bancs ens exigiran un aval per a la seva concessió, perquè serveixi com a assegurança en cas d’impagament. L’import que figura en aquest apartat serà el de l’import del préstec que ens queda per pagar a més d’un any. Aquest tipus de préstecs sempre porten incorporat el pagament d’interessos a un tipus fix o variable.

Lísing a l/t

És una alternativa per a comprar un bé quan no disposem dels fons suficients. L’empresa adquireix el bé mitjançant un contracte d’arrendament pel seu ús, amb opció a compra, amb pagament previ d’una quota periòdica fixa. Un avantatge important del lísing és que es pot adquirir el bé exercint l’opció a compra, i a més permet finançar el 100% de la inversió.

Proveïdors immobilitzat a l/t

Són diners que devem a algun dels nostres proveïdors i que tenen un venciment superior a 1 any.

Altres deutes a l/t

Qualsevol altre deute adquirit per l’empresa i que s’hagi de retornar a més d’1 any.

Passiu corrent

Es tracta dels fons que necessita l’empresa per a cobrir les despeses del dia a dia, suplir mancances puntuals de l’actiu circulant (compres d’existències, morositat…) o cobrir desajustos de tresoreria eventuals.

Aquest tipus de finançament té una obligatorietat de ser retornat abans d’1 any.

El finançament a curt termini no hauria d’utilitzar-se per a finançar els actius immobilitzats, ja que té més costos que el finançament a llarg termini.

Proveïdors

Són diners que devem a algun dels nostres proveïdors i que tenen un venciment inferior a 1 any.

Administracions públiques

Són els deutes que tenim amb l’Estat (assegurances socials, impostos…) i que s’han de satisfer abans d’1 any.

Altres deutes a c/t

Qualsevol altre deute adquirit per l’empresa que s’hagi de retornar abans d’1 any. En aquest apartat es poden incloure diferents opcions que ens plantegen els bancs per a fer front als pagaments immediats si ens trobem amb problemes de liquiditat:

• Préstecs i crèdits bancaris a curt termini.
• Descoberts en compte corrent: el banc tramita ordres de pagament, fins a un màxim acordat, malgrat que no es disposi de saldo suficient en el compte.
• Descompte de factures o efectes comercials: el banc avança l’import de crèdits encara no vençuts.
• Factoring: el banc adquireix el deute, i abona al client el seu valor per endavant.
• Confirming: el client que ha de pagar la factura confirma al banc que la pagarà, i l’empresa que ha de cobrar la factura, a canvi d’una comissió i un interès de descompte, disposa dels diners de forma avançada.

Totes aquestes modalitats inclouen el pagament d’una taxa o quota amb un tipus d’interès que hem de tenir molt en compte a l’hora d’utilitzar-lo, i que ens reduirà directament l’import del benefici.

Hem de tenir en compte que la part d’exigible a l/t que venç en l’any en curs passarà a ser exigible a c/t en aquest període.