legalizar instalaciones bar restaurante

El procediment de legalització és el conjunt d’etapes i controls que cal superar per a justificar, davant de l’autoritat competent, que una activitat determinada compleix els requisits legals aplicables. Aquest procediment és per a legalitzar l’activitat, i l’autoritat competent és l’ajuntament. Això és així per a les activitats de restauració. Les activitats que tenen més impacte o risc han de retre comptes també a la comunitat autònoma, o fins i tot a l’estat.

En la legalització de l’activitat, hi ha ajuntaments que preveuen la intervenció d’empreses privades per a efectuar uns controls determinats. Són les denominades entitats ambientals de control –a Catalunya–, empreses acreditades per la Generalitat per a realitzar aquests controls, o pel mateix Ajuntament (a Barcelona).

A més de legalitzar l’activitat davant de l’ajuntament, els bars i restaurants han de fer front a dues parcel•les més de control: la legalització de les instal•lacions (seguretat industrial) i la regulació higienicosanitària.
En la majoria dels ajuntaments no s’admet la finalització d’un procediment de legalització d’activitat fins que no es demostri que les instal•lacions han estat legalitzades correctament. Per aquesta raó, el procés de legalització de l’activitat ha de discórrer en paral•lel als processos de legalització de les seves instal•lacions.

El control en matèria de sanitat és independent del d’activitat, i té un caràcter més continu, ja que es van rebent visites del tècnic de zona. En el condicionament de l’activitat, caldrà proporcionar la infraestructura i les característiques que més endavant exigirà l’inspector de sanitat.

esquema legalitzacio bars restaurants Catalunya

El procediment a Catalunya

Les activitats de restauració manquen d’un marc regulatori propi: no existeix un reglament que reguli bars i restaurants a escala autonòmica o estatal. En canvi, estan emparades de forma supletòria pel Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives –àmbit català–, aprovat pel Reial Decret 112 de 2010.

Com ja hem explicat, en aquest reglament es classifiquen els establiments de restauració en els grups següents:

 

  • Restaurant
  • Bar
  • Restaurant-bar

 

Alguns ajuntaments tenen un catàleg propi d’activitats, i les de restauració poden rebre aquí una classificació més minuciosa.

D’altra banda, la llei que regula de forma general les activitats a Catalunya (la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats, coneguda com la PACA), no dedica cap línia a aclarir específicament la situació d’aquestes activitats: trobem que es refereix a un grup d’activitats regulades pel Reglament d’espectacles i a altres activitats de competència municipal sectorial, que es legalitzen en l’àmbit d’una intervenció sectorial municipal. Per tant, el model bàsic de procediment de legalització és el que conté el Reglament d’espectacles.

En l’article 124 del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives es defineixen els procediments de legalització següents:

 

  • Procediment de comunicació: activitats de restauració amb aforament de fins a 150 persones i sense terrasses o espais complementaris a l’aire lliure.
  • Procediment de llicència: activitats de restauració amb aforament superior a 150 persones, o amb terrassa.

 

Recentment, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat una circular interna (90/2012) que traspassa de procediment de llicència al de comunicació totes les activitats de restauració amb terrassa i aforament inferior a 150 persones.

El procediment de comunicació comporta la figura de la “declaració responsable”, que trasllada la responsabilitat del que es fa a la persona titular i al tècnic que subscriu el projecte. L’objectiu d’aquest procediment és facilitar l’obertura immediata de l’activitat sota la tutela d’un tècnic qualificat. Abans d’obrir, s’ha d’efectuar la comunicació a l’Ajuntament, lliurant la documentació, i sota la responsabilitat del titular ja es permet l’obertura.

A Barcelona i altres municipis limítrofs, la comunicació d’obertura s’ha d’acompanyar d’una acta favorable emesa per una entitat ambiental de control (EAC). També cal fer el mateix en el procediment de llicència, encara que en aquest cas cal obtenir abans el document de llicència de l’ajuntament (cal remetre’ls el projecte d’activitat i que l’aprovin).

El procediment de llicència està molt especificat en el Reglament i s’assembla al procediment de llicència de l’antiga LIIAA. En el procediment de llicència ja no podem obrir quan tot estigui llest, sinó que hem de lliurar la documentació a l’ajuntament i obtenir una resposta positiva per a rebre la llicència. Dins de l’ajuntament, la nostra sol•licitud travessarà diverses etapes: elaboració d’informes tècnics, tràmit d’informació pública i resolució. Obtinguda la llicència, ja només faltarà que els avisem quan tot estigui llest perquè vagin a comprovar-ho, o bé caldrà contractar una EAC perquè ho faci. És l’anomenat “control inicial”.

El procediment de comunicació és més simple i ràpid, no cal esperar la resposta inicial de l’ajuntament, però implica un nivell de responsabilitat més alt. Si el procediment de llicència té alguna cosa bona és que podem estar segurs que, si fem el que indica el projecte, l’activitat serà conforme, ja que haurà estat aprovada sobre papers. En un procediment de comunicació pot ocórrer que l’ajuntament rebutgi alguna part del disseny. O, fins i tot, presentant la comunicació amb una acta favorable d’una EAC, es pot donar el cas que l’ajuntament no admeti algun punt, o que l’activitat no sigui admissible en conjunt. Per això convé triar bé l’EAC.

Amb independència del procediment aplicable per a obtenir el nostre permís d’obertura, si calgués dur a terme obres de condicionament, s’haurà de sol•licitar el permís que correspongui. En alguns municipis es vinculen els dos permisos, de manera que en la sol•licitud del d’activitat s’ha d’adjuntar còpia del sol•licitat per a les obres, o declarar que no s’ha fet cap obra.