El referent normatiu en relació amb la seguretat alimentària és el Reglament (CE) 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la higiene dels productes alimentaris. També s’especifiquen requisits d’aplicació en el Reial Decret 3484/2000, pel qual s’estableixen les normes d’higiene per a l’elaboració, la distribució i el comerç de menjars preparats.

Els establiments de restauració no es consideren una indústria alimentària i no és necessari inscriure’ls, per al cas de Catalunya, en el RSIPAC (Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris de Catalunya). Ocorre el mateix amb qualsevol comerç alimentari el producte del qual es comercialitzi o es degusti al local. És a dir, es pot tenir un obrador o una cuina per a elaborar-hi especialitats, i mentre el gros del negoci es despatxi al local, no es considerarà aquesta activitat com una indústria, de manera que no serà necessari inscriure-la.

El control sanitari dels establiments de restauració és de responsabilitat municipal. Cada ajuntament ha creat els seus propis serveis d’assessorament i control, on treballa l’inspector que tard o d’hora trucarà a la teva porta per verificar l’activitat. No cal inscriure’s en un registre, però sí que estaràs sota la tutela de l’inspector de zona assignat. A Barcelona, aquestes funcions les acompleix l’Agència de Salud Pública.

En la seguretat alimentària ocorre el mateix que en altres àmbits: depenem del que digui l’agència municipal competent. En cas de dubte sobre la conformitat d’un determinat aspecte del local, el més encertat és trucar i preguntar.

La legislació europea, estatal i autonòmica en qüestions sanitàries no atén específicament el cas dels establiments de restauració, sinó que s’estableixen criteris bàsics de seguretat que han de ser adaptats a cada circumstància. Com a regla general, en un bar o restaurant on es manipulen aliments s’espera trobar un rentamans amb aigua calenta i accionament no manual, s’espera que les parets es puguin netejar fàcilment i que siguin de color clar, que les lluminàries de les zones de treball tinguin pantalles estanques, o que el personal que manipula aliments tingui formació en matèria de seguretat alimentària. En alguns municipis es requereix que els serveis d’ús públic també tinguin aigua calenta.

Si els serveis higiènics d’ús públic també els utilitza el personal, perquè no hi ha serveis d’ús privat, llavors els seus rentamans han de tenir aigua calenta.
Els locals de restauració han de rebre tractaments de desinsectació i desratització de manera regular, per a la qual cosa s’ha de formalitzar un contracte amb una empresa especialitzada. Per a l’obtenció de la llicència d’activitat, és habitual que et sol•licitin el primer certificat d’aplicació i el contracte subscrit, i ja posteriorment serien els inspectors de sanitat els que s’encarregarien de controlar-ho.