Continuem parlant de l’obra o reforma del local i tot el que has de tenir en compte per a aquest moment.

Serveis higiènics

Als serveis higiènics dels bars a la ciutat de Barcelona, la zona de vàter no pot comunicar directament amb la zona de bar, sinó que ha de disposar d’un vestíbul previ de comunicació.

El nombre mínim de serveis higiènics dels bars i restaurants varia en funció de l’ocupació calculada segons el Codi Tècnic de l’Edificació; així, per a una ocupació inferior a 50 persones, s’ha de disposar d’un lavabo i dues cabines; per a una ocupació de 51 a 150 persones, s’ha de disposar de 2 lavabos i 4 cabines; i per a una ocupació superior a 151 persones, s’ha de disposar de 2 lavabos i 6 cabines. Com s’ha comentat més amunt, un dels serveis higiènics haurà de ser accessible per a usuaris en cadira de rodes segons les taules d’accessibilitat de les activitats a Catalunya) Catalunya (TAAC).

Aïllament acústic del local

Els bars, bars musicals i bars amb música en directe hauran de tenir un aïllament acústic de tal manera que no provoquin molèsties als veïns. S’haurà de dur a terme una sonometria a l’habitatge més proper al bar per a determinar si l’aïllament és suficient per a evitar molèsties als veïns o bé si s’ha d’aïllar el bar.

Segons l’Ordenança de medi ambient de Barcelona, les activitats es classifiquen en grups:

• Bar musical: grup II, entre 90 i 94 dB(A)
• Activitats de restauració que disposin d’un equip de reproducció sonora amb un nivell Leq(60s) superior a 78dBA a 1 metre: grup III, entre 85 i 89 dB(A)
• Activitats de restauració que no disposin d’un equip de reproducció o que disposin d’un equip de reproducció sonora amb un nivell Leq(60s) inferior o igual a 78 dBA a 1 metre: grup IV, inferior o igual a 84dB(A).

A partir de l’entrada en vigor de l’Ordenança de medi ambient de Barcelona, les noves activitats susceptibles de generar sorolls i/o vibracions incloses en els grups I, II i III han d’adjuntar a la sol·licitud d’autorització o llicència ambiental municipal, o de la llicència d’obertura de l’establiment, o a la comunicació i certificació prèvia, un estudi d’impacte acústic, amb memòria tècnica i plànols, redactat d’acord amb les prescripcions de què siguin objecte.

Per tant, necessitaran un estudi d’impacte acústic els bars musicals i els bars amb un equip de reproducció sonora amb un nivell Leq(60s) superior a 78 dBA a 1 metre.

El tècnic redactor de l’estudi d’impacte acústic farà una declaració responsable en la qual es compromet, sota la seva responsabilitat, que les mesures previstes en l’estudi d’impacte acústic són adequades i suficients per al compliment dels valors límit d’immissió que indica aquesta ordenança, tant pel que fa als treballs d’execució de les obres com als del funcionament de l’activitat i les seves instal·lacions.

Els valors límits d’immissió al dormitori de l’habitatge més proper seran:

• Període diürn (7 h – 21 h): 30 dB(A)
• Període prenocturn (21 h – 23 h): 30 dB(A)
• Període nocturn (23 h – 7 h): 25 dB(A)

Els valors límit d’immissió a l’exterior del local s’indicaran en el mapa de capacitat acústica de l’emplaçament i entorn de l’activitat.

Càlcul de l’aforament del local

L’aforament del bar serà determinat per les taules de la secció SI 3 (Evacuació d’ocupants) del Codi Tècnic de l’Edificació. El local es dividirà en diverses superfícies i cada superfície tindrà una ocupació. Les zones de públic dempeus es calcularan a raó d’1 m²/persona; les zones de públic assegut es calcularan a raó d’1,5 m²/persona; les zones de servei dels bars es calcularan a raó
de 10 m²/persona; i els lavabos tindran una ocupació de 3 m² per persona. La suma de les ocupacions de cada superfície determinarà l’aforament, que haurà d’estar indicat amb una placa a l’entrada del bar.

Recorda que l’aforament de la terrassa també comptabilitza per al càlcul de l’aforament global.

Seguretat en cas d’incendi

El bar o restaurant haurà de ser un sector d’incendis diferenciat de la resta de l’edifici, amb resistència al foc de parets, sostre i porta. Atesa la complicació tècnica d’aquestes mesures, és imprescindible que comptis amb un bon assessorament.

La potència instal·lada a les cuines dels bars es calcularà amb els aparells destinats directament a la preparació d’aliments i susceptibles de provocar ignició. Les fregidores i les paelles basculants es comptaran, independentment de la potència que tinguin, a raó d’1 kW per cada litre de capacitat.

Als bars no es consideren locals de risc especial les cuines que tinguin els aparells protegits amb un sistema automàtic d’extinció.

Els sistemes d’extracció de fums de les cuines dels bars que, d’acord amb el que estableix el DB SI s’hagin de classificar com a local de risc especial, han de complir, a més, les condicions especials següents:

• Les campanes estaran separades com a mínim 50 cm de qualsevol material que no sigui A1.
• Els conductes seran independents de qualsevol altra extracció o ventilació i exclusius per a cada cuina. Disposaran de registres per a inspecció i neteja en els canvis de direcció amb angles superiors a 30° i cada 3 m com a màxim de tram horitzontal. Els conductes que discorrin per l’interior de l’edifici, i els que discorrin per façanes a menys d’1,50 m de distància de zones d’aquesta que no siguin almenys EI 30 o de balcons, terrasses o buits practicables, tindran una classificació EI 30.
• No ha d’haver-hi comportes tallafoc a l’interior d’aquest tipus de conductes. Els filtres han d’estar separats dels focus de calor més d’1,20 m sin són de tipus graella o de gas, i més de 0,50 m si són d’altres tipus. Han de ser fàcilment accessibles i desmuntables per a la neteja, tenir una inclinació superior a 45° i disposar d’una safata de recollida de greixos que els condueixi fins a un recipient tancat, la capacitat del qual ha de ser inferior a 3 litres.
• Els ventiladors compliran les especificacions de la norma UNE-EN 12101-3:2002 “Especificacions per a airejadors extractors de fums i calor mecànics”, i tindran una classificació F400-90.

El recorregut d’evacuació del bar serà la distància entre qualsevol punt de l’interior del sector de risc i la sortida a l’exterior. Es considerarà el recorregut màxim i en cap cas pot el superar els 25 metres.

La reacció al foc, a grans trets, determina la capacitat d’un element per a propagar el foc. Si al bar hi ha moquetes, parquets o parets de fusta haurem d’assegurar-nos que compleixen amb la reacció al foc. Per a poder justificar-ho, cal que l’empresa instal·ladora emeti un certificat on es descriguin els elements instal·lats i la seva reacció al foc, i un assaig de laboratori que demostri que el material instal·lat compleix amb la reacció al foc que es vol justificar.

Si el bar disposa de dues sortides (per a poder considerar-se dues sortides no han d’estar gaire juntes), el recorregut d’evacuació des de qualsevol lloc del bar fins a la sortida ha de ser inferior a 50 metres. Si el bar disposa d’una única sortida, el recorregut d’evacuació màxim és de 25 metres. El recorregut d’evacuació és la distància entre qualsevol punt del local i la sortida a l’exterior. És important, a l’hora de triar un local, assegurar-se que es compleixen les distàncies dels recorreguts d’evacuació segons el que s’estableix en la normativa.

El bar haurà de disposar de les senyalitzacions corresponents per a l’evacuació en cas d’emergència, per a la qual cosa s’utilitzaran els senyals d’evacuació definits en la norma UNE 23034:1988.

El bar ha de disposar d’extintors d’eficàcia 21A 113B, de manera que des de tots els punts del local fins a un extintor la distància màxima sigui de 15 m. Si la superfície construïda del bar excedeix els 500 m², s’hi han d’instal·lar boques d’incendi equipades cada 25 metres. El bar ha de disposar de sistema d’alarma si l’ocupació del bar excedeix les 500 persones. Finalment, si la superfície construïda supera els 1.000 m², el bar haurà de disposar d’un sistema de detecció d’incendis.

Si l’estructura del bar és de formigó, pràcticament de segur que assolirem la resistència al foc que ens exigeix el Codi Tècnic de l’Edificació; en canvi, si l’estructura és metàl·lica o de fusta, serà necessària la ignifugació de l’estructura fins a aconseguir la resistència al foc requerida en cada cas. En cas d’ignifugació de l’estructura, a Barcelona és obligatori que una entitat faci una comprovació de l’espessor del material ignífug instal·lat al bar, el restaurant o la cafeteria.

Obres de reforma

Quan s’estan tramitant els permisos d’obertura per a obrir un local de restauració, habitualment s’escometen obres de reforma, ja sigui per millorar la imatge del local o bé per adequar el local a la normativa.

Entitats de control ambiental (ECA)

Les entitats de control ambiental són les empreses que duen a terme les inspeccions de locals necessàries per a obtenir la llicència d’activitat. Aquestes entitats treballen a la ciutat de Barcelona i en algunes altres ciutats i pobles del nostre país.

Quan s’està muntant un local d’hostaleria, nosaltres presentem a una d’aquestes entitats un projecte en què es justifica la normativa vigent. Aquesta empresa efectua una primera revisió documental per comprovar que el projecte és correcte.

Una vegada acabades les obres del local, es fixa el dia per a fer la inspecció. Un tècnic de l’ECA visita el local i ho revisa tot per comprovar que aquest compleix la normativa i s’ajusta al projecte presentat.

Si el resultat de la inspecció és favorable, l’ECA emet un certificat que es presenta a l’ajuntament. Els tècnics de l’ajuntament revisen la documentació presentada i, si no hi troben cap incompliment de normativa, concedeixen la llicència d’activitat.

Hi ha diverses ECA que poden fer inspeccions inicials del teu local. En general, hi ha poques variacions en els honoraris que cobren les diferents entitats, per la qual cosa recomanem contractar l’ECA que normalment treballa amb l’enginyeria que redacti els projectes.