L’IVA o impost sobre el valor afegit és un tribut o impost de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava els lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuats per empresaris i professionals.

La declaració d’IVA

Què és l’IVA

L’IVA és un impost on, justament, el que s’estarà pagant té relació amb el valor que afegim als productes o serveis que hàgim adquirit. L’IVA, el paga l’empresa de dues formes diferents: la primera és mitjançant els seus proveïdors, i la segona mitjançant les declaracions periòdiques que fa al fisc de l’impost sobre el valor afegit.

El cobrament de l’IVA per a una empresa s’executa en el moment en què una empresa que ven un producte o servei emet la factura corresponent. Les companyies, en línies generals, tenen el dret de rebre un reemborsament de l’IVA que han pagat a altres companyies a canvi de factures, el que s’anomena crèdit fiscal, i que es resta de la suma d’IVA que cobren als seus clients (el dèbit fiscal). La diferència entre crèdit fiscal i dèbit fiscal ha de ser lliurada al fisc.

A efectes pràctics, l’IVA té un efecte zero sobre els costos de l’empresa i en realitat fem de mers recaptadors d’impostos per a Hisenda.

La diferència entre l’IVA repercutit (cobrat als nostres clients) i l’IVA suportat (pagat als nostres proveïdors i creditors) es paga a Hisenda d’acord amb el calendari de declaracions.

Si bé l’IVA no té cap efecte sobre el càlcul de cost, sí que el té sobre les necessitats de tresoreria i inversió. És a dir: quan pressupostis la inversió necessària per a muntar el teu restaurant, sí que hauràs de tenir en compte l’import de l’IVA. Pot semblar obvi, però és un error bastant comú.

Les declaracions d’IRPF (l’impost sobre la renda de les persones físiques)

Què és l’IRPF

L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és una peça clau dels sistemes fiscals moderns. Per mitjà d’aquest impost es busca particularment l’aplicació dels principis de capacitat econòmica, equitat, justícia i redistribució de la riquesa.

L’IRPF constitueix un impost directe que recau sobre l’obtenció de la renda, com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans, ja que es considera que la renda de cada persona és indicativa del seu grau de benestar i, per tant, permet determinar quina ha de ser la contribució de cadascun al sosteniment de les despeses públiques.

Dins del concepte de renda s’engloben:

• Els rendiments del treball i les activitats econòmiques (sous, salaris i altres tipus de rendiments, com els dels professionals independents).
• Els rendiments del capital (interessos de comptes bancaris, dividends d’accions….) i els guanys i pèrdues patrimonials (article 6 de la Llei).

Hi ha una sèrie de rendes que estan exemptes de l’impost, com és el cas de les pensions de la Seguretat Social per incapacitat permanent absoluta, determinats premis literaris, les beques per a estudis reglats o certes prestacions per desocupació, entre d’altres (article 7 de la Llei).

A l’únic efecte del càlcul de l’impost, les rendes del contribuent es classificaran en funció del seu origen com a renda general (sous, premis, etc.) o de l’estalvi (interessos de comptes bancaris, guanys o pèrdues per transmissions de béns, etc.).

La renda per la qual es paga l’impost és la renda neta; és a dir, una vegada deduïdes les despeses necessàries per a la seva obtenció, com les cotitzacions a la Seguretat Social i per drets passius. A més, si la persona ha tingut pèrdues, pot compensar-les, dins de determinats límits, amb els guanys, fins i tot si les pèrdues són d’anys anteriors.

Aquest impost es caracteritza perquè té en compte les circumstàncies personals i familiars dels ciutadans per a conèixer la vertadera capacitat econòmica que tenen. Un altre tret important és que es tracta d’un impost progressiu, ja que el percentatge (tipus de gravamen) que s’aplica per a determinar la quantitat que cadascú ha de pagar varia en forma més que proporcional a la variació de la renda que es grava (base imposable).

Per això, és important que tots els treballadors de la nostra empresa ens facilitin el model 145 emplenat, pel qual coneixerem la seva situació personal i ens permetrà aplicar la retenció que li correspon.

El model 145, te’l facilitarà la gestoria juntament amb el contracte del treballador. Tot i això, és important que sàpigues com has d’emplenar-lo per a poder guiar els teus treballadors quan hagin de fer-ho.

D’altra banda, és important que a l’hora de firmar el contracte dels nous treballadors, els ofereixis la possibilitat d’incrementar de forma totalment voluntària el percentatge d’IRPF aplicable.

El càlcul de l’IRPF es fa a partir dels guanys esperats de tot l’any si es tracta d’un contracte indefinit, i de les rendes obtingudes durant el període de vigència d’un contracte temporal.

D’aquesta manera, en cas que sigui indefinit (que sempre serà la nostra recomanació), és important que li facis saber que, amb el canvi d’any, canviarà el percentatge del seu IRPF i, per tant, el líquid que rebrà com a salari. Mitjançant una pujada voluntària de l’IRPF evitarà aquest canvi, i en el moment de realitzar la declaració de la renda li sortirà més positiva.

Així, amb aquesta explicació hauràs entès la importància de negociar els salaris en brut i mai en net. Un canvi legislatiu que incrementi l’IRPF, un canvi de situació personal… sortiria de la teva butxaca.

Finalment, és important recordar l’obligatorietat de lliurar el certificat d’ingressos anuals a tots els treballadors, mitjançant el qual el treballador podrà veure les retencions aplicades per a poder realitzar la seva declaració de la renda si ho necessités. Aquest document, el facilitarà la mateixa gestoria.

D’altra banda, s’ha de tenir en compte el calendari de pagament de l’impost sobre la renda:

• En el cas dels treballadors en règim general, mes a mes al llarg de l’any mitjançant les quantitats que ens retenen de la nòmina.
• En el cas dels professionals que emeten factures amb retenció, mitjançant aquelles retencions que l’empresa a la qual es factura ha d’ingressar a Hisenda per compte de l’autònom.

Per això, en arribar el període de declaració al maig-juny de l’any següent, s’ha de restar tot el que s’ha anat pagant durant l’any en concepte de retencions. Si després d’aquesta resta i la de totes les reduccions i deduccions que ens hem anat aplicant resulta una quantitat positiva, cal ingressar-la, però si hem pagat de més, l’Agència Tributària ens retorna l’excés.

Així, com a empresaris haurem de retenir i ingressar per compte tant dels empleats com dels professionals les retencions que hàgim practicat pel seu compte:

• Professionals
• Empleats

D’altra banda, és molt important que hi hagi una coordinació adequada entre el departament comptable i la teva gestoria laboral per tal de complir les obligacions de pagament de l’IRPF aplicat als professionals.