La instal•lació elèctrica dels locals de restauració és del grup I (local de concurrència pública) d’acord amb el Reglament electrotècnic.

Per a legalitzar la instal•lació elèctrica fa falta un projecte elèctric, un instal•lador autoritzat (butlletí) i contractar la realització d’un control elèctric a una entitat d’inspecció i control (EIC). En aquest control es verifica el compliment del Reglament, i per tant la instal•lació ha de ser dissenyada per algú que el conegui, especialment la instrucció tècnica sobre locals de concurrència pública (ITC-BT 28).

Una altra font de requisits exigibles és l’empresa subministradora, a la qual es reconeix la capacitat d’incorporar requisits tècnics que són aprovats pels governs autonòmics.

En l’àmbit català hi ha FECSA Endesa i les seves Normes Tècniques Particulars per a instal•lacions d’enllaç, que afecten les característiques del mòdul CPM (fusibles, comptador, ICP).

La instal•lació elèctrica d’un local de concurrència pública s’ha d’executar fent servir cable no propagador de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda, cal instal•lar un protector contra sobretensions permanents, ha de disposar d’un mínim de 3 línies per a il•luminar les zones públiques, tensió de contacte igual o inferior a 24 V, etc. Aquestes instal•lacions han de complir rigorosament el reglament electrotècnic, com totes, però en aquest cas anirà un inspector a comprovar-ho.

Per a obtenir la llicència d’una activitat de restauració, i d’altres tipus també, des de l’ajuntament ens demanaran que demostrem que les instal•lacions han estat legalitzades de forma apropiada. Entre aquestes, la instal•lació elèctrica té categoria de clàssic, ja que en tots els casos cal presentar un butlletí segellat per una EIC, que conté el número de registre. Aquesta és l’evidència que tenim la instal•lació legalitzada, i és el que ens demanaran. Si la instal•lació està “com si fos nova” i està ben executada, ens estalviarem haver de corregir defectes, però no la seva legalització (projecte elèctric, instal•lador autoritzat i control).

Les instal•lacions de concurrència pública reben controls de revisió cada 5 anys.

Els preus dels controls elèctrics estan regulats per la Generalitat pel que fa als màxims, i depenen de la potència admissible: fins a 20 kW podem trobar preus entre 100 i 200 €, segons les entitats d’inspecció.

La instal•lació del gas

La legalització de la instal•lació de gas en activitats de restauració és generalment més senzilla que l’elèctrica, ja que en la majoria dels casos no es requereix la presentació d’un projecte. Això ocorre quan la potència útil de la instal•lació no supera els 70 kW, xifra que superen els restaurants d’aforament mitjà, les rostidories o les xurreries.

Si no hi ha projecte, és suficient la intervenció d’un instal•lador autoritzat, qui es responsabilitza del disseny i elabora els certificats (butlletins) apropiats al cas.

A diferència de les instal•lacions elèctriques, les instal•lacions de gas alimentades des de xarxes de distribució sempre se sotmeten a un control independent del que ha d’efectuar l’instal•lador. Aquests controls, els porta a terme personal qualificat de l’empresa distribuïdora, o bé entitats d’inspecció i control acreditades, i en les petites instal•lacions alimentades amb bombones de gas no són necessaris.

Quan se superen els 70 kW, el procés de legalització és similar a l’elèctric (projecte de gas, butlletí i control).

El problema principal que planteja l’ús de gas en bars i restaurants és la disponibilitat del subministrament i la ubicació de la cuina.

Si el local ja disposa d’una infraestructura apta per a la destinació prevista (en bon estat i amb capacitat suficient), l’instal•lador podrà procedir a executar la instal•lació interior i a sol•licitar la posada en servei sense imprevistos ni esperes. En canvi, si cal instal•lar una connexió de servei interior, més val que comencem aquest procés al més aviat possible. Més encara si s’han d’escometre obres en la via pública, ja que caldrà sumar-hi la demora de l’ajuntament a atorgar el permís.

La instal•lació interior de gas d’un bar o d’un restaurant no és gaire diferent d’una instal•lació domèstica. Una diferència destacable és la col•locació d’una electrovàlvula que talla el gas dels equips de cocció si la campana d’extracció no està accionada.

Les cuines amb aparells de gas de circuit obert (fogons) han de disposar de ventilació adequada (entrades i sortides d’aire) que depenen del tipus de combustible i de la potència dels equips (consum calorífic total). En la ubicació de les cuines cal considerar la necessitat de tenir passos d’aire directe de l’exterior. Això ho ha d’avaluar l’enginyer o l’instal•lador, segons la potència i el combustible, però s’ha de tenir en compte per a no situar la cuina en un recinte amb possibilitats escasses de ventilació directa. També cal disposar d’un volum mínim a la cuina, que depèn del consum calorífic total dels equips de gas. El mínim són 8 m3 fins a 16 kW, i més enllà hem de tenir un volum superior al consum total menys 8 (P-8). És a dir: si tenim un consum calorífic a la cuina de 50 kW (com a orientació, una cuina industrial de 4 focs més una planxa de bones dimensions), la superfície mínima d’aquesta cuina amb una alçària de 2,5 m hauria de ser de 16,8 m2. Això es defineix en la norma UNE 60670-6, i per a qüestions de legalització el referent és el Reial Decret 919/06.