Com va començar la cuina consta de dos llibres que han de permetre examinar la història de l’alimentació i la cuina prehistòrica des de perspectives i amb eines diferents.  El primer, subtitulat Teoria de l’evolució culinària, és un llibre de caràcter més simbòlic, evocador: la història de la cuina prehistòrica a través dels dibuixos que Ferran Adrià va realitzar per visualitzar aquestes teories i que, posteriorment, a començaments de 2014, es van exposar al prestigiós Drawing Center de Nova York.

En aquest segon volum, que té com a subtítol 100.000 generacions fins a arribar al moment clau, apareix el text que ha estat fruit de l’estudi d’elBulliFoundation, en el qual s’explica com era l’alimentació i la cuina d’aquesta etapa tan remota i de quina manera s’ha arribat a aquestes conclusions. Es tracta d’un llibre més didàctic i divulgatiu. Tot això forma part d’un projecte global amb el qual, a través del desenvolupament i l’aplicació d’una metodologia que té el nom de Sapiens, s’intenta comprendre la restauració gastronòmica focalitzada en Occident; és a dir, la disciplina a què Ferran Adrià i el seu equip es van dedicar durant tants anys a elBullirestaurant. Primerament, cal contextualitzar aquesta disciplina, que és molt jove (poc més de dos-cents anys), ja que, si bé anteriorment ja hi havia llocs en els quals se servia menjar, pagant-lo prèviament (hostals, tavernes…), es considera que el naixement del restaurant, a finals del segle XVIII, marca l’inici de la restauració gastronòmica.

Però, per entendre la restauració gastronòmica era indispensable conèixer-ne els antecedents; és a dir, com es va alimentar l’ésser humà des dels primers passos del nostre camí en aquest planeta, com va aprendre i desenvolupar estratègies, tècniques i recursos per processar aquests aliments, per poder-ne disposar el més còmodament possible, etc. Aquesta és la comesa d’aquesta obra, que s’ha elaborat amb tot el rigor del qual som capaços.

Per explicar com eren l’alimentació, la cuina o la gastronomia, en períodes tan allunyats com el paleolític i el neolític, es parteix, lògicament, d’una manca de dades, restes i certeses enorme. Una mancança que no ha desanimat tots els experts que han investigat, i ho continuen fent, per explicar la història de l’alimentació i la cuina humanes, i que tampoc no ha desanimat l’equip de Ferran Adrià, ja que s’ha basat en els treballs d’aquests especialistes en tots els camps relacionats amb el tema que ens ocupa.

Així, aquest treball apassionant s’ha apuntalat, mentre ha estat possible, en evidències científiques, amb la consciència que, a cada moment, el treball de paleontòlegs, antropòlegs i altres estudiosos pot aportar noves veritats i desmentir presumptes certeses que fins ara es donaven per fetes. Tal com vam indicar en el primer volum de Com va començar la cuina, aquest treball es basa en la formulació d’una teoria pròpia, que pretén contribuir a la comprensió de la història de la cuina.

Es tracta, doncs, d’una teoria que es regeix per una lògica, segons la qual es parteix de l’experiència de l’equip de Ferran Adrià com a cuiners: s’assenyala no tant què menjaven i com cuinaven els éssers humans del paleolític i del neolític, sinó que, a partir de les dades de què es disposa, s’afirma què i com podien menjar i cuinar, d’acord amb els mitjans, les eines i els coneixements que tenien. En aquest sentit, el treball és contextualitzador i evolutiu, perquè és una teoria de l’evolució gastronòmica (tal com indicava el subtítol del primer volum) edificada a través de les dades de què es disposa.

La pretensió de Com va començar la cuina, en la seva proposta global i el doble format, és il·lustrar aquest període que no només és crucial per al coneixement de la història de la cuina, sinó que ajuda a entendre’ns com a espècie. En aquest sentit, tal com també s’indica en el primer volum, significa la primera pedra d’un edifici que es va construint a mesura que es coneixen més dades i s’ordena tot el contingut que les investigacions van generant, i que, gràcies a la col·laboració amb CaixaBank, es pot donar a conèixer al públic interessat en aquest tema.

D’aquesta primera edició en exclusiva per a CaixaBank s’han realitzat tan sols 500 exemplars numerats i signats per Ferran Adrià.