Com es comprenen les coses. El coneixement enllaçat. Aquest és el títol de l’última conferència que eduCaixa i CosmoCaixa, juntament amb Ferran Adrià, Eduard Vallory (director d’Escola Nova 21) i David Bueno (neurocientífic i professor de Genètica), va presentar a Barcelona el passat dimecres 26 d’abril.

DAVID BUENO: AMB LES EMOCIONS, APRENEM

Va començar l’acte amb David Bueno responent a la pregunta què era la creativitat i com s’aprenen les coses vist des del prisma de la neurociència. David va començar destacant que la creativitat és innata a l’ésser humà, és a dir, tots som creatius, simplement uns la tenen més desenvolupada que d’altres. La creativitat seria crear relacions noves entre elements que aparentment no estan vinculats.

Per explicar més en detall què és la creativitat va posar l’exemple següent: agafar una pedra per trencar una nou no és creatiu, molts animals ho fan. Agafar un pal per introduir-lo en un formiguer i obtenir formigues tampoc no és creativitat. Tanmateix agafar un pal i una pedra per crear una destral és quelcom creatiu perquè connecta elements que la naturalesa no relaciona entre ells.

Segons David Bueno, es poden distingir dos tipus de creativitat: la creativitat general que és la que ens permet relacionar elements entre ells i una segona creativitat útil, que es formaria utilitzant la primera creativitat per assolir un objectiu. Es tracta d’un segon pas en el procés creatiu. Per assolir l’esmentat objectiu cal un coneixement previ per saber què tenim i què necessitem combinar i això suposa un punt de sofisticació.

Per a David Bueno, cada vegada que aprenem una cosa modifiquem el nostre cervell. Cada nit quan ens fiquem al llit el cervell s’ha modificat. I cada cosa que aprenem queda emmagatzemada mitjançant una connexió neuronal. Tenim més d’un bilió de connexions. És molt important destacar que l’aprenentatge té un component fonamental: les emocions. Qualsevol cosa que aprenem que contingui emoció és assumida pel cervell com quelcom realment important, per la qual cosa el seu emmagatzemament és més fàcil i durador. D’altra banda, com més àrees del cervell ocupi un aprenentatge permetrà que sigui més fàcil utilitzar-lo i recuperar-lo. I el que activa més àrees del cervell és la vida social, estar amb altres persones. Per això és fonamental l’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu, que es compon d’un grup de persones amb un objectiu comú i en el qual tots juguen un paper per assolir l’esmentat objectiu. Per tant, per a David Bueno, si la creativitat és connectar elements aparentment inconnexos i aquest tipus d’aprenentatge permet connectar millor diferents zones del cervell amb probabilitat aquest tipus d’aprenentatge facilitarà el procés creatiu.

EDUARD VALLORY: L’APRENENTATGE AUTÒNOM

A continuació, Eduard Vallory va parlar sobre com a les escoles els nens poden aprendre de manera transversal i com s’incentiva la creativitat en els nens. Eduard va explicar com es defineix l’escola avui dia en el marc legal des de l’any 1980, que té tres objectius que són la formació integral de les persones, la capacitació que permet desenvolupar una professió i la capacitació que permet conviure en societat i contribuir a l’esmentada societat per millorar-la. Però en el fons l’únic que hi ha és una llista de matèries, assignatures i disciplines obligatòries sense les quals se suposa que no podem tenir un projecte de vida. Aquesta escola proclama unes finalitats que no està dissenyada per desenvolupar. El problema és que abans se suposava que el coneixement es podia encapsular, memoritzar i amb això ja n’hi havia prou, ja que era un coneixement acabat. Però el que acaba passant és que avui sabem que això no és així. Necessitem competències, que és la capacitat d’articular coneixements formats per fets, conceptes, habilitats, actituds i valors per donar resposta en situacions reals a problemes diferents.

Per desenvolupar aquestes competències calen diverses capacitats, com la capacitat de relacionar conceptes, la capacitat d’analitzar i la capacitat de crear. Per fer-ho, l’escola no ha de ser un lloc d’adquisició de coneixements definitius sinó un lloc de construcció de coneixement. I el coneixement s’adquireix quan tenim conflicte cognitiu i ens enfrontem a situacions i reptes que abans no se’ns havien plantejat. Això està vinculat amb les emocions, amb la creativitat, amb la realitat i està molt més en sintonia amb el tipus d’aprenentatge que experimentem d’adults. Per tant, en un món en el qual els reptes són molt més complexos que abans necessitem persones constructores de coneixement, amb capacitat de comprensió i aprenentatge autònom. Per això, hem de preparar l’escola i transformar-la: transformar els espais, les dinàmiques d’aprenentatge, els models d’avaluació, el rol del docent i la interacció dels alumnes…

FERRAN ADRIÀ: CONEIXEMENT DES DE L’EXPERIÈNCIA

Ferran Adrià va començar a explicar el seu punt de vista des de la pròpia experiència. L’origen del seu èxit bàsicament es basa a preguntar-se constantment qualsevol aspecte relacionat amb la cuina. elBulli va començar a qüestionar-se tots els àmbits relacionats amb el món de la restauració: des dels estris, materials, ingredients… i així van canviar el paradigma de la gastronomia. Gràcies a tota aquesta anàlisi i revisió han pogut escriure multitud de llibres, i el primer que parla sobre el procés creatiu a la cuina data de l’any 1997. I aquest procés l’estan replicant a elBulliFoundation a molts altres àmbits i disciplines, així demostren que el coneixement ha de ser enllaçat i no compartimental.

Ferran també va fer esment d’una entrevista a Elon Musk, feta per Michael Simmons, on es parla sobre el futur i l’altíssim nivell d’especialització de les persones però, alhora, un nivell de compressió molt elevat per poder desenvolupar-se al món actual.

Al final de l’acte es va obrir un debat amb el públic en el qual cadascú va poder explicar de quina manera aprenia i podia compartir les seves inquietuds amb els tres ponents.