L’aplicació de Sapiens requereix d’una successió precisa i metòdica de diversos passos, amb
els quals serà possible apropar-se als objectius esperats.

1. En primer lloc, i disposant d’un objecte d’estudi determinat, és indispensable arribar a definir què és aquest objecte. Per a això, caldrà investigar a fi de delimitar exactament quin serà el nostre tema de treball. Alhora ,és indispensable disposar d’un espai de documentació ben ordenat, que s’anirà actualitzant i reordenant, tret que l’objecte, per si mateix, ja pertanyi a un àmbit molt estructurat.

2. Posteriorment, és indispensable contextualitzar l’objecte, ja sigui respecte a altres disciplines o bé al llarg del temps. Això, permetrà obtenir diferents perspectives del tema d’anàlisi sumant mirades. És important observar com s’ha desenvolupat el tema dins de la seva pròpia disciplina, sector o àmbit, com els ha impactat, així com la seva relació i diàleg amb altres àmbits. Si, a més, hi afegim la perspectiva històrica, aquest enfocament ens permet col·locar en context el tema d’estudi, comprendre com ha estat el seu desenvolupament, els principals canvis que ha patit i per què s’han esdevingut.

3. A continuació, és necessari identificar els nostres objectius o, dit d’una altra manera, determinar fins on hem d’arribar en el nostre treball d’aplicació de Sapiens. Com en una ceba, es pot accedir a la capa més superficial o penetrar fins a allò essencial. Per posar un exemple, voler entendre tot el món de les hortalisses, amb totes les varietats i els detalls resulta pràcticament impossible. Per això és indispensable delimitar les dimensions de l’estudi. En aquest cas, podem, per exemple, delimitar el coneixement a una planta, les seves parts i els grans grups en què es pot dividir la família de les hortalisses. O bé, centrar-nos en un tipus determinat d’hortalissa, amb la qual cosa es delimita molt l’àmbit d’estudi que podem abraçar. Tot i això, serà fonamental precisar els objectius posteriorment per arribar a un resultat útil. En aquest sentit, és important saber que l’especialització en l’estudi pot portar a perdre la noció d’amplitud necessària per abraçar el coneixement que permet comprendre l’objecte, de manera que es pugui
obtenir una comprensió particular i general alhora.

4. A l’hora d’identificar els objectius al·ludits en el punt anterior, és fonamental saber la perspectiva de cada disciplina; és a dir, qui està realitzant Sapiens i per a què ho necessita. Cada tipus d’actor tindrà uns coneixements previs, uns interessos i un enfocament determinat. Per seguir amb l’exemple de les hortalisses, a un cuiner li pot resultar d’importància relativa tot el relatiu als empelts o les modificacions genètiques a què s’han sotmès, mentre que per a un biòleg serà més important aquesta qüestió que les tècniques culinàries més adequades per a cada hortalissa. Per a un empresari, el més útil pot arribar a ser quina varietat determinada d’una espècie serà la més rendible, productiva, atractiva, etc. Hi haurà professionals que necessitaran un enfocament científic, pràctic o relacionat amb l’educació, etc. En relació amb els seus objectius, poden ser més o menys generals, més o menys superficials, més o menys essencials.

5. Comprendre consisteix, bàsicament, a relacionar, contextualitzar, interpretar, comparar, identificar, associar dades ordenades en un sistema d’informació que proporciona un coneixement. Però, per a això, cal que el coneixement sigui ordenat. L’ordre és una premissa innegociable per comprendre una disciplina, cal organitzar la informació per detectar elements significatius que ens permetin reflexionar sobre els processos necessaris per crear, produir, vendre un producte, definir i impulsar les directrius d’una marca…
6. Quin és el mètode més adequat per ordenar el coneixement? Al nostre entendre, el millor mètode ha de realitzar-se descodificant els diferents processos que conflueixen i participen en l’objecte d’estudi.

7. Cadascun dels processos s’ordena sota una quantitat determinada de variables. Cadascun dels conjunts de variables que componen els processos els anomenem famílies. Identificar les famílies és el següent pas que s’ha de fer en l’aplicació de Sapiens per saber quines participen en el procés i ens serviran per guardar les dades, la informació que ens servirà per al coneixement.

8. Sapiens ha de definir un lèxic del tema en qüestió, tenint en compte el lèxic existent, però sotmetent-lo i completant-lo amb una nova investigació.

9. Una vegada s’han identificat els processos i les seves famílies i s’ha establert un lèxic, s’estén l’anàlisi fins a les conseqüències del resultat del procés. Les conseqüències són els fets que s’han donat a partir del resultat final i que tenen un impacte posterior. L’estudi de les conseqüències permet comprendre la dimensió d’un resultat i l’impacte real que ha tingut en concret.

10. Com ja s’ha indicat, aquesta anàlisi ha de tenir sempre una contextualització històrica. El coneixement històric és vital per saber quan neix o es transforma l’objecte d’estudi en qüestió. Si no sabem quan va néixer el primer ganivet, o quins són els principals moments de la seva evolució, difícilment podrem arribar a comprendre’n la rellevància. Aquesta perspectiva ens obre un ventall d’informació molt àmplia, que ens permet, des de l’estudi del passat, accedir a la comprensió del present, la qual cosa dibuixa un context més complet.