L’olivera és un dels primers arbres que es van domesticar en la història de la humanitat, segurament fa uns 6.000 anys. Emblema per excel·lència de la Mediterrània, té un paper fonamental en l’economia espanyola i en la d’altres països del sud d’Europa, com Itàlia, Grècia o Portugal. Això no obstant, fins ara no s’ha conegut el genoma de l’olivera que regula, per exemple, les diferències entre les varietats, les mides i els gustos de les olives, el perquè d’una vida tan llarga o les claus de l’adaptació als territoris més variats. Ara, un equip d’investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, del Reial Jardí Botànic de Madrid i del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica de Barcelona han resolt el trencaclosques genètic d’aquest arbre emblemàtic, ja que per primera vegada han aconseguit seqüenciar el genoma complet d’aquesta espècie.

Segons el cap del grup de genòmica comparativa del CRG, Toni Gabaldón, la seqüenciació del genoma complet de l’olivera servirà per al desenvolupament d’aquest arbre i per protegir-lo de les infeccions que li causen estralls, com els atacs de bacteris (Xilella fastidiosa) i fongs (Verticillium dhailae). A més de seqüenciar completament el genoma de l’olivera, els investigadors també han comparat l’ADN d’aquest arbre mil·lenari amb el d’altres varietats, com ara l’ullastre (olivera silvestre). Així mateix, també han obtingut el transcriptoma, és a dir, els gens que s’expressen per valorar quines diferències hi ha en l’àmbit de l’expressió genètica a les fulles, les arrels i els fruits en diversos estadis de maduració. El fet de conèixer l’evolució d’oliveres de diversos països permetrà, a més, esbrinarne els orígens i escatir les claus que li han permès adaptar-se a unes condicions mediambientals molt diverses, com també obtenir-ne les claus d’una longevitat extraordinària, ja que poden viure fins a 3.000 i 4.000 anys